Societat grisa (catalán)

Por PiliReader
Enviado el 08/05/2015, clasificado en Reflexiones
341 visitas

Marcar como favorito

Dos quarts de vuit del matí, arribo al menjador i veig la meva mare, pren ràpid el seu cafè i surt per la porta sense dir un simple "adéu". Ni tan sols el cop de porta de la meva mare treu al meu pare la vista del cafè, que el mira amb ulls cansats i apagats.

 

Passen els minuts i el pare segueix el camí de la mare, surt amb el telèfon a l'orella, fen crits que jo no arribo a trobar-los el sentit, ni a ells ni al pare, sempre malhumorat.

 

Obro la porta del carrer per veure un món gris, amb persones que caminen pel carrer com zombis, malhumorades, descontentes i infelices. Només veig un lloc d'hipocresia, ple de persones que creuen ser feliços per fer servir una mascara que amaga falsos somriures. No s'adonen, que veuen la vida amb ulls massa oberts i el cor massa tancat.


Compartir el relato

Denunciar relato

Comentarios

COMENTAR

(No se hará publico)
Seguridad:
Indica el resultado correcto

Por favor, se respetuoso con tus comentarios, no insultes ni agravies.

Buscador

Ellas buscan... MiPlacer.es
TvReceas - Videos de recetas de cocina Haz tu donativo a cortorelatos.com